10 anys de Gaudí

El passat diumenge vam tenir dia de cine i a més, del nostre, de cinema català, el que any rere any ens demostra la seva capacitat per a fer pel·lícules precioses destil·ladores d’una sensibilitat increïble. “Estiu 1993”, n’és un exemple, i per això ha estat la gran guardonada de la nit. Si encara no l’heu vist, no sé a què esteu esperant. És preciosa. A més, veureu a un gran David Verdaguer, que com vau poder comprovar, no només és un gran actor – premi a Millor Actor Masculí– sinó que va saber fer-nos riure sense parar durant la gala dels mateixos premis, que després de 10 anys de bona feina a les espatlles, crec que va ser de les millors edicions. Sublim el gag d’Andreu Buenafuente i Sílvia Abril fent parodia sobre el caràcter del cinema català. Però no només vam riure. També va ser una gala reivindicativa. Cal aprofitar moments com aquests per a fer-ho. I jo, que vaig fer el colofó de la gala amb un número musical, també vaig voler fer dir la meva reclamant precisament el que més necessitem per poder continuar gaudint dels Premis Gaudí. Més cinema, per favor. I llarga vida als Gaudí!